DESENGRANABAIS | • desengranabais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de indicativo de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
DESENGRANARAIS | • desengranarais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
DESENGRANAREIS | • desengranareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de desengranar. • desengranaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
DESENGRANARIAN | • desengranarían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
DESENGRANARIAS | • desengranarías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
DESENGRANASEIS | • desengranaseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
DESENGRAPABAIS | • desengrapabais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de indicativo de desengrapar. |
DESENGRAPARAIS | • desengraparais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desengrapar. |
DESENGRAPAREIS | • desengrapareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de desengrapar. • desengraparéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desengrapar. |
DESENGRAPARIAN | • desengraparían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de desengrapar. |
DESENGRAPARIAS | • desengraparías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de desengrapar. |
DESENGRAPASEIS | • desengrapaseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desengrapar. |
DESENGRASABAIS | • desengrasabais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de indicativo de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. • DESENGRASAR intr. fam. enflaquecer, perder carnes. |
DESENGRASARAIS | • desengrasarais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. • DESENGRASAR intr. fam. enflaquecer, perder carnes. |
DESENGRASAREIS | • desengrasareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de desengrasar. • desengrasaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. |
DESENGRASARIAN | • desengrasarían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. • DESENGRASAR intr. fam. enflaquecer, perder carnes. |
DESENGRASARIAS | • desengrasarías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. • DESENGRASAR intr. fam. enflaquecer, perder carnes. |
DESENGRASASEIS | • desengrasaseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. • DESENGRASAR intr. fam. enflaquecer, perder carnes. |