DESENVELEJABAN | • desenvelejaban v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo… • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJABAS | • desenvelejabas v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de indicativo de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJADAS | • desenvelejadas adj. Forma del femenino plural de desenvelejado, participio de desenvelejar. |
DESENVELEJADOS | • desenvelejados adj. Forma del plural de desenvelejado, participio de desenvelejar. |
DESENVELEJAMOS | • desenvelejamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de indicativo de desenvelejar. • desenvelejamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJANDO | • desenvelejando v. Gerundio de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJARAN | • desenvelejaran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desenvelejarán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJARAS | • desenvelejaras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenvelejar. • desenvelejarás v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de indicativo de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJAREN | • desenvelejaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJARES | • desenvelejares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJARIA | • desenvelejaría v. Primera persona del singular (yo) del condicional de desenvelejar. • desenvelejaría v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJARON | • desenvelejaron v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJASEN | • desenvelejasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJASES | • desenvelejases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJASTE | • desenvelejaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
DESENVELEJEMOS | • desenvelejemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de desenvelejar. • desenvelejemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de desenvelejar. • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |