DESEMBLANTABAN | • desemblantaban v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo… • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTABAS | • desemblantabas v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de indicativo de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTADAS | • desemblantadas adj. Forma del femenino plural de desemblantado, participio de desemblantarse. • DESEMBLANTADA adj. p. us. Que tiene demudado el semblante. |
DESEMBLANTADOS | • desemblantados adj. Forma del plural de desemblantado, participio de desemblantarse. • DESEMBLANTADO adj. p. us. Que tiene demudado el semblante. |
DESEMBLANTAMOS | • desemblantamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de indicativo de desemblantarse. • desemblantamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTANDO | • desemblantando v. Gerundio de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTARAN | • desemblantaran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desemblantarán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTARAS | • desemblantaras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desemblantarse. • desemblantarás v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de indicativo de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTAREN | • desemblantaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTARES | • desemblantares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTARIA | • desemblantaría v. Primera persona del singular (yo) del condicional de desemblantarse. • desemblantaría v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTARON | • desemblantaron v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTARSE | • desemblantarse v. Demudarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTASEN | • desemblantasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTASES | • desemblantases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTASTE | • desemblantaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |
DESEMBLANTEMOS | • desemblantemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de desemblantarse. • desemblantemos v. En negativo Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de desemblantarse. • DESEMBLANTARSE prnl. p. us. demudarse. |