DESGARITAN | • desgaritan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desgaritar. • DESGARITAR intr. Perder el rumbo. • DESGARITAR prnl. Separarse la res de la madrina o del sitio donde está recogida. |
DESGARITANDO | • desgaritando v. Gerundio de desgaritar. • DESGARITAR intr. Perder el rumbo. • DESGARITAR prnl. Separarse la res de la madrina o del sitio donde está recogida. |
ENGARITAN | • engaritan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de engaritar. • ENGARITAR tr. Fortificar o adornar con garitas una edificación o fortaleza. |
ENGARITANDO | • engaritando v. Gerundio de engaritar. • ENGARITAR tr. Fortificar o adornar con garitas una edificación o fortaleza. |
ESGARITAN | • esgaritan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de esgaritar. |
ESGARITANDO | • esgaritando v. Gerundio de esgaritar. |
SAMARITANA | • SAMARITANA adj. Natural de Samaria. |
SAMARITANAS | • SAMARITANA adj. Natural de Samaria. |
SAMARITANO | • SAMARITANO adj. Natural de Samaria. |
SAMARITANOS | • samaritanos s. Forma del plural de samaritano. • SAMARITANO adj. Natural de Samaria. |
TAMARITANA | • TAMARITANA adj. Natural de Tamarite de Litera, villa de la provincia de Huesca. |
TAMARITANAS | • TAMARITANA adj. Natural de Tamarite de Litera, villa de la provincia de Huesca. |
TAMARITANO | • TAMARITANO adj. Natural de Tamarite de Litera, villa de la provincia de Huesca. |
TAMARITANOS | • tamaritanos s. Forma del plural de tamaritano. • TAMARITANO adj. Natural de Tamarite de Litera, villa de la provincia de Huesca. |