DEFENDEDERA | • DEFENDEDERA adj. Dícese de lo que se puede defender. |
DEFENDEDERAS | • DEFENDEDERA adj. Dícese de lo que se puede defender. |
DESENFARDELARE | • desenfardelare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desenfardelar. • desenfardelare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenfardelar. • desenfardelaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desenfardelar. |
DESENFARDELAREN | • desenfardelaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenfardelar. • DESENFARDELAR tr. desenfardar. |
DESENFARDELARES | • desenfardelares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desenfardelar. • DESENFARDELAR tr. desenfardar. |
DESENFARDELASE | • desenfardelase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenfardelar. • desenfardelase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENFARDELAR tr. desenfardar. |
DESENFARDELASEN | • desenfardelasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENFARDELAR tr. desenfardar. |
DESENFARDELASES | • desenfardelases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenfardelar. • DESENFARDELAR tr. desenfardar. |
DESENFARDELASTE | • desenfardelaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenfardelar. • DESENFARDELAR tr. desenfardar. |
DESENFARDELE | • desenfardele v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de desenfardelar. • desenfardele v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenfardelar. • desenfardele v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de desenfardelar. |
DESENFARDELEIS | • desenfardeléis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de desenfardelar. • DESENFARDELAR tr. desenfardar. |
DESENFARDELEMOS | • desenfardelemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de desenfardelar. • desenfardelemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de desenfardelar. • DESENFARDELAR tr. desenfardar. |
DESENFARDELEN | • desenfardelen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenfardelar. • desenfardelen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenfardelar. • DESENFARDELAR tr. desenfardar. |
DESENFARDELES | • desenfardeles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenfardelar. • desenfardelés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenfardelar. • DESENFARDELAR tr. desenfardar. |
ENFERMEDADES | • enfermedades s. Forma del plural de enfermedad. • ENFERMEDAD f. Alteración más o menos grave de la salud. |